 |
Una caminada popular
que ressegueix el camí
de la Sèquia amb un caràcter festiu, ecològic, familiar i no competitiu. |
|
 |
|
|
 |
 |
 Al segle XIV, el Bages patia una greu sequera la qual va provocar que el Consell de la Ciutat de Manresa decidís la construcció d’un canal d’aigua (sèquia) entre les poblacions de Balsareny i Manresa per portar l’aigua del riu Llobregat a la ciutat.
Els treballs de construcció d’aquesta obra d’enginyeria, la sèquia, es van aturar en diverses ocasions ja que el bisbe de Vic, senyor de les terres del terme de Sallent, va prohibir les obres. Finalment es van renprendre l’any 1345 com a conseqüència d’un suposat miracle. Aquest miracle era la senyal d’una llum esperançadora que va entrar a l’esglèsia del Carme de Manresa, la qual va permetre acabar les obres de la sèquia l’any 1383 i per tant, acabar amb la sequera, fam i pestes de la nostra comarca. |
El canal de la sèquia desenvoca desde l’any 1974 al llac artificial del Parc de l’Agulla, el qual té una capacitat d’uns 200.000 metres cúbics.
La sèquia |
|
| |
|
| Any d'inici de la construcció |
1339 |
| Llargada del canal des de la resclosa a l'agulla |
26,319 Km |
| Desnivell entre la resclosa i l'Agulla |
10,63 m |
| Velocitat mitjana de l'aigua |
0,40 m/seg |
| Cabal de concessió |
1.250 l/seg |
| Extensió de regada |
800 hectàries |
| Llargada dels braçals de regatge |
12.173 m |
| Població depenen del canal |
83.000 habitants |
El Llac de l'Agulla |
|
| |
|
| Any d'entrada en servei |
1974 |
| Capacitat del Llac de l'Agulla |
200.000 m3 |
| Superficie |
64.000 m2 |
| Profunditat máxima |
4m |
|
|
|
|